Aquest any hem tingut una festa de comiat molt especial, ja que no només hem acomiadat als Veterinaris de P-5 sinó que també hem dit adéu a la torreta del virolai Petit, la nostra escola.
Ha estat un acte ple d'emocions, amb una mica de pluja i per tant d'espais improvitzats i amb molta assistència de pares i ex-alumnes de l'escola.
Us deixo l'escrit que van preparar els pares ex-alumnes sobre la torreta del Virolai Petit:
Els pares ex‐alumnes s’acomiaden del Virolai Petit de Sant Josep de la Muntanya Bona tarda a tothom. Com ja sabeu la resta de pares, els ex‐alumnes aprofitem qualsevol oportunitat per parlar de la nostra experiència al Virolai, així que aquest moment és perfecte, i no us en podeu escapar! En un dia com avui on ens acomiadem de la torreta del Virolai de Sant Josep de la Muntanya hem pensat que valia la pena expressar el que sentim i compartir‐ho amb tots vosaltres. Normalment els edificis, els locals, els pisos, s’inauguren, no te n’acomiades, excepte si es tracta d’un lloc especial. I aquest indret, aquesta torreta, sens dubte, és molt més que especial. De fet, tenim la sensació que ha adquirit vida pròpia. Estem segurs que aquest setembre, quan ja no floti per l’aire la il∙lusió, les rialles i la vitalitat dels nens, totes aquestes parets ho començaran a trobar a faltar. El Menjador, sense anar més lluny, serà conscient que no veurà més com el dringar caòtic de coberts es va transformant en alegre melodia infantil. I al costat mateix, les parets del Despatx, timó de l’Escola, trobaran a faltar l’esperit punter i innovador que sempre l’ha caracteritzat. Al mateix temps, se sentirà com ploren les parets de l’aula de música tot recordant l’expressivitat dels nens a través de les notes i del joc espacial. Cada aula viurà la tristesa a la seva manera, però totes coincidiran en destacar com els nens aprenen jugant. El pati mantindrà sempre l’esperança de tornar a ser testimoni de jocs, batalles, curses i desbocades energies. En canvi, el túnel podrà presumir de mantenir l’eco de milers i milers de veus capturades per les seves parets, tal com nosaltres, els ex‐alumnes, també hem capturat tants i tants records que mantenim vius. Tots coincidim en que és evident que el túnel s’ha encongit i que algú ha abaixat el sostre dels lavabos, alguns tenen molt present unes anelles olímpiques que hi havia pel pati de baix, d’altres van passar hores i hores a la barra d’equilibri i un parell de promocions recorden que un tal Naranjito es va fer una foto amb ells aquí mateix. Els actors principals és evident que han estat tots els nens i nenes que han passat per aquí, però els qui han fet que avui estiguem homenatjant aquesta escola és el professorat. Tot i que cadascú té el record especial de la seva tutora, hi ha algunes persones comuns a tots nosaltres. La Rosa Caso és una d’elles, des de ben jove que és a l’Escola i fins fa ben poc era la Coordinadora del Virolai Petit; tenim la sort de poder‐la veure encara de tant en tant per aquí amb la mateixa il∙lusió, alegria i devoció pels nens. I la Paloma, Directora durant molts anys just abans de la Rosa, ens ha mostrat una vocació innata per l’ensenyament portada amb dolçor i amb un somriure permanent. Ja sabeu que ara qui porta batuta és la teacher Clàudia, que cada dia ens obsequia amb grans dosis de frescor i empenta al servei del creixement del Virolai Petit. Tots els ex‐alumnes aquí presents hem estat uns grans afortunats per haver tingut la Fina com a professora tal com ara la tenen els nostres fills a qui també els contagia l’energia i la passió que ja ens transmetia a nosaltres. Fina, si us plau, reserva’t una mica d’aquesta energia per a seguir venint durant molts anys. I què hem de dir de la Carme Vituri? Vituri i Virolai aniran sempre lligats l’un amb l’altre. És evident que és una d’aquelles persones a qui no sembla que li passin els anys, però va ser la primera professora contrada de l’Escola i encara avui hi continua aportant la seva saviesa i experiència. I si algú embolcalla tota aquesta amalgama de records, sentiments, persones i indrets, aquests són els Ballarín. Gràcies a ells avui som aquí. La seva sola presència en actes de l’escola sempre ha transmès solidesa i seguretat d’un projecte d’Escola que continua viu i en moviment. Testimoni de Projecte que agafa la Coral, que amb esforç i valentia incansables ha revolucionat i impulsat el Virolai, des del Gran fins al Petit. Vam plantejar aquest acte com un homenatge a la Torreta del Virolai i preguntàrem per curiositat a una de les nostres filles què era el que més li agradava de l’Escola, i va contestar “aprendre, mama, riure, jugar i aprendre”. O sigui que per més records que ens portin aquestes parets, l’important és l’essència del Virolai, i això és el que, de ben segur, farà especials qualsevol paret o racó de qualsevol edifici on anem.
__________________________________________________________________________________________________
Nosaltres els Veterinaris hem tingut la gran sort de poder gaudir la nostra etapa d'infantil en aquesta petita escola plena d'històries i anècdotes...així és com la Rosa ens ho ha volgut explicar a través d'un conte. Gràcies Rosa!
I com no, ens hem repartit un munt de medalles, entre tots hem decidit el que més ens agrada de cada company i ens emportem una medalla de record!
Ah! i no ens oblidem de les medalles que hem fet per tot el personal de l'escola! Han estat genials i una gran sorpresa per a tots. Moltes gràcies Veterinaris!
I hem acabat cantant cançons amb el Gal i fent un berenar tots plegats! Gràcies pares per compartir aquest gran moment!
